dimecres, 6 de març de 2013

Una vida latent


De què et lamentes, jove?
De pecar en la por?
De privar el plaer dels teus ulls?
Bonica, dolça i suau com ets, mira’m, si us plau.
Esdevens frívola i reticent.
Estàs sotmesa a la presó de la teva ment,
havent perdut ja tota la innocència.
Ni tan sols somnies.


De què et lamentes, jove?
Et miro i m’enciso.
D’una ànima atrapada,
D’un plor ofegat en l’angunia de ser desterrat pel propi ego.
Vestida de verge i enverinada per dins.


Digues-me, de què et lamentes, jove?
Els petons són pels núvols d’ altres horitzons.
Res no és concebible en aquesta muralla.

Pregàries, un sol crit que et retruny l’ànima.

Judith Jordà Frias
01.28h del 06.03.2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada